Javier Pérez Andújar i els 200.000 fills de sant Lluís Rufián (per Siscu Baiges)

No corren, però, temps d’equidistàncies. O s’està amb uns o s’està amb els altres. O compres ‘El Periódico’ al quiosc o la samarreta del SÍ a una botiga d’Abacus. Les dues coses a l’hora no poden ser

Al portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, no li va agradar la crònica que el periodista Javier Pérez Andújar va fer a ‘El Periódico’ sobre la manifestació de dol pels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils celebrada al passeig de Gràcia barceloní el passat 26 d’agost.

La crònica es titulava “A euro la unitat” i en ella Pérez Andújar hi reflectia, com sempre fa, honradament, allò que havia vist. Parlava de ‘megalobanderes sortides d’un patriotisme juràssic’, ‘gran profusió d’estelades, que és el que es porta ara com abans es va portar el tractor amarillo’ i ‘dels corpuscles friquis de les banderes rojigualdas’.

No corren, però, temps d’equidistàncies. O s’està amb uns o s’està amb els altres. O compres ‘El Periódico’ al quiosc o la samarreta del SÍ a una botiga d’Abacus. Les dues coses a l’hora no poden ser. Això deuria pensar Rufián quan va publicar una piulada demanant els seus seguidors que entressin al perfil de Pérez Andújar. “Expliqueu-li d’on sou i perquè esteu en això”, els urgia.

I van entrar, clar. Obedients i agressius. Li van dir de tot. Són temps d’insults i amenaces. I si el mestre és Rufián i els que l’assessoren en les seves intervencions públiques i a les xarxes us els podeu imaginar. Els estalvio.

Gabriel Rufián és defineix a twitter com a “Pare. Graduat social. Diputat d’ERC al Congrés. Per a tots tot, per nosaltres res’. Ha escrit més de 18.000 tuits, li han posat uns 22.000 ‘m’agrada’, segueix prop de 4.500 comptes i té 232.000 seguidors. Són molts seguidors. Probablement n’hi ha de comprats o de mentida, però, tot cas, són més que els que té el compte del seu partit.

El 7 d’abril de 1823, tropes franceses de Lluís XVIII van envair Espanya per donar suport a Fernando VII. Els deien els cent mil fills de sant Lluís, tot i que es veu que n’eren uns 95.000. També hi havia els seus trolls en aquella època. No em feu dir com va acabar la guerra perquè la història –ja ho sabeu- l’escriu cadascú com vol. Només cal repassar les confusions que envolten la del 1714.

El balanç de l’atac dels més de 200.000 fills de Gabriel Rufián contra el solitari periodista és trist. Pérez Andújar va demanar explicacions al polític, que li va contestar que ell s’ho havia buscat i que, al cap i a la fi, era ben poca cosa perquè tenia una misèria de ‘m’agrades’ i ‘retuits’. Té raó. Els 2.800 seguidors del periodista queden molt lluny dels seus 232.000.

Conclusió: No feu enfadar segons quins ‘influencers’. Com César, en tenen prou amb moure un dit per fer-vos la vida impossible. Als coliseus romans es girava el polze amunt o avall. A l’era digital n’hi ha prou amb un ‘click’.